Treballem per la nostra fauna autòctona, publicació al Diari de Tarragona

El Molí del Fort treballa per a la recuperació del cranc de riu ibèric

La família que habita aquest antic molí paperer de Farena ha posat en marxa un projecte de la mà de la Generalitat per potenciar aquesta espècie autòctona

 Publicado: 11:16 - 04/04/2016


La cria s´està duent a terme en unes condicions semi-naturals, amb la mínima intervenció
El cranc de riu és una de les espècies amenaçades del nostre país i, de fet, la seva protecció està inclosa al catàleg d’espècies protegides de Catalunya. El seu problema rau en l’afanomicosi, un paràsit del qual el cranc americà n’és portador. Des de la Generalitat s’estan duent a terme diverses accions des del 2003 a través d’un programa de conservació que inclou, per exemple, la cria en captivitat d’aquest tipus de cranc per poder repoblar els rius catalans.
Entre els centres participants hi ha el Molí del Fort, un centre situat a Farena, a l’Alt Camp, que disposa de registre de nucli zoològic amb Rubén Alcázar al capdavant.
«Fa un any que vam posar en marxa la iniciativa després de mesos de feina. Inicialment, vam presentar el projecte al servei de Biodiversitat i, després, vam iniciar els tràmits per la documentació necessària, com l’autorització ambiental, anàlisis d’aigua, o el programa d’higiene», explica Alcázar. «Finalment, vam obtenir els permisos», afegeix, i així el Molí del Fort es va convertir en l’única astacifactoria declarada a les comarques tarragonines dedicada a la cria de cranc autòcton per la repoblació de l’espècie, «un projecte no lucratiu», remarca Alcázar.
Tot va començar amb l’arribada de 54 exemplars (24 mascles i 30 femelles). Ara, el centre ja compta amb 28 parelles reproductives a més d’alguns excedents de mascles.
La cria del cranc de riu al Molí del Fort s’està duent a terme en unes condicions seminaturals, amb la mínima intervenció possible. En aquest sentit, per l’alimentació s’utilitzen elements com nimfes d’invertebrats i, en casos molt puntuals, s’aporta una alimentació suplementària. «La intervenció ha de ser la mínima per evitar qualsevol tipus de contaminació», explica Alcázar.
El projecte es realitza en tres estancs que formaven part d’un molí fariner del segle XII, «el que dóna valor afegit al projecte», destaca Alcázar. En un d’ells, hi ha les 28 parelles reproductores, mentre que en un altre hi ha els mascles excedents. El tercer estanc, ara per ara està buit.
Pel que fa a l’aigua, tot i que el centre està situat al costat del riu Brugent, s’utilitza una font pròpia que surt a una temperatura d’entre 8 i 13 graus, òptim per als crancs de riu, que necessiten unes temperatures baixes. A més, els estancs estan protegides de la llum solar directa per una malla d’ombreig i els crancs disposen de maons per poder-se refugiar.
Després d’un any de feina, Alcázar assegura que el projecte ja està totalment encarrilat i esperen que aviat s’alliberin els primers exemplars per contribuir en la repoblació d’aquesta espècie. Malgrat tot, això no depèn del Molí del Fort, sinó de la Generalitat, que és qui decideix quan i on s’alliberen els exemplars.

Projecte per a l'àliga cuabarrada

El Molí del Fort acull un segon projecte en benefici d’una espècie amenaçada. En aquest cas es tracta de l’àliga cuabarrada, de la qual hi ha una seixantena de parelles a tot Catalunya. Una d’elles està situada a Farena, molt a prop del centre del Molí del Fort.
Una de les problemàtiques d’aquesta parella és la falta d’aliment i, de fet, algunes dades de seguiment mostren que aquests dos exemplars s’havien de desplaçar fins a la comarca de les Garrigues. Davant aquest fet, el Molí del Fort va crear un colomar per tal de proveir d’aliment les àligues cuabarrada de la zona. Si des del 2001, aquesta parella no criava, a partir del 2012, coincidint amb la posada en marxa del colomar, les dues cuabarrada han criat gairebé cada any excepte el 2013. Els tècnics del projecte asseguren haver observat persecucions i depredacions de coloms per part de la parella de cuabarrada en les immediacions de la finca quan els coloms, procedents del Club de Colom de Vol Català, surten a volar.